Música Polonesa

La música polonesa té una llarga tradició encara que el seu moment àlgid va arribar al segle XIX. La seva obra està indissolublement lligada al destí de Polònia que, per la seva situació geogràfica, estava sota la influència de les potències que l’envoltaven. Avui es poden identificar a les figures més importants, autors d’obres que es convertiren en trascendentals pels polonesos, i de vegades, pel món sencer.

A la fi del segle XVIII, quan Francisco de Goya ja era oficialment pintor de cambra a la cort del Rei Carles IV a Madrid, Polònia va desaparèixer del mapa: el destí de l’estat polonès va ser marcat per l’acord entre Rússia, Prússia i Àustria. Així mateix, el territori de Polònia va quedar dividit entre aquests tres països. Els compositors polonesos del segle XIX van començar a explorar els temes nacionals, recorrent a la cultura popular. La música suposava una manifestació de patriotisme i l’expressió de pertinença a la nació polonesa.

Frederic Chopin, compositor polonès

A principis del segle XIX, va aparèixer un geni, Frèdèric Chopin, que sabia “parlar” amb claredat tant als seus com als d’altres nacionalitats. Era fill d’una polonesa i d’un francès i, per portar un cognom francès, sovint no era considerat polonès. Quan, als 20 anys, va haver d’abandonar Polònia, no va pensar que fos per sempre. El seu primer gran èxit  a París, on es va traslladar el 1830, i després a tot Europa occidental, va demostrar que el llenguatge de la seva música transcendia el sentiment polonès. Chopin s’impregnava del clima de l’Europa romàntica, convertint el seu art en el símbol del Romanticisme a la música. Tot i haver tingut una vida curta, ja que va morir als 39 anys, la seva genialitat ha quedat impresa a la història de la música mundial per sempre.

El segle XIX va ser també l’època d’altres músics-virtuosos. Henryk Wieniawski, competidor del mateix Paganini, era l’últim virtuós del violí que va passar a la història de la música també com a compositor. Es va graduar al Conservatori de París quan només comptava amb 11 anys d’edat i, el 1850, va començar a donar concerts, tocant en molts països europeus i als Estats Units i despertant a tot arreu un entusiasme indescriptible.

Karol Szymanowski, compositor polonès

Contràriament als estereotips, la música polonesa del segle XIX no es limita a l’obra de Frèdèric Chopin i Henryk Wieniawski. Un altre exponent de l’època era Karol Szymanowski, un compositor que va introduir la música polonesa a la modernitat i que igualava, en termes de popularitat, als impressionistes francesos. Al principi, s’inspirava en la música de Debussy. No obstant això, més endavant, va anar més enllà i, creuant els
límits del context polonès, mostrava interès per l’humanisme en un sentit més ampli, conjugant elements provinents de l’Antiguitat i de l’Orient. Avui en dia, se’l considera un dels compositors europeus més destacats de la primera meitat del segle XX i el món no deixa de descobrir la seva genialitat.

Després de Szymanowski, encara que Polònia havia estat colpejada pel cataclisme de la Segona Guerra Mundial, en el firmament de la música polonesa van començar a brillar dos compositors com si d’estrelles es tractessin: Witold Lutosławski i Andrzej Panufnik. Lutosławski realitzava la seva activitat enfrontant-se al opressiu sistema socialista del país i Panufnik va triar la vida a l’exili.
Vint anys més tard, la música polonesa va ser beneïda amb l’aparició de la “generació 33 “, a la qual pertanyien els compositors que, a la segona meitat del segle XX, van ocupar el parnàs musical. Es tracta de Krzysztof
Penderecki, Henryk Mikołaj Górecki i Wojciech Kilar
.

Els músics polonesos van aconseguir un notable èxit també en el camp de la música jazz, creant un estil únic, sovint anomenat “l’escola polonesa de jazz”. Especialment en els anys seixanta i setanta del segle XX, la música jazz polonesa gaudia de gran reputació, tant a Polònia com fora de les seves fronteres.

Log in with your credentials

Forgot your details?